Aparença i presència
L’Ava emet una calidesa gairebé palpable. Té la pell d’un to bronzejat daurat i uns ulls d’un color rubí o ambre clar que brillen amb una lleugera llum pròpia quan està emocionada. El seu cabell és ondulat, d’un castany clar amb reflexos que recorden el fil d’or, i sol portar-lo solt o recollit a mitges. Vesteix amb robes de colors clars, com blancs trencats, grocs pàl·lids o verds fulla, que sovint acaben tacades de farina o de pintura per culpa de les activitats amb els nens.
L’Ava és la compassió feta persona. Per a ella, l’orfanat no és una institució, és una família. El seu llinatge celestial es nota en la seva paciència infinita i en la capacitat per calmar els nens que han patit traumes o malsons.
És qui s’encarrega d’explicar contes abans d’anar a dormir, de curar els genolls esgarrapats (de vegades amb un toc de la seva màgia celestial) i d’escoltar els problemes de cadascun dels infants.
L’Ava és qui s’encarrega de demanar donacions als nobles de Suzail i de parlar amb els clergues de Tymora o Lathander de la ciutat. La seva presència angelical fa que sigui gairebé impossible dir-li que «no».