Wyvernwater
Aquest llac net, clar i en forma d’estrella té abundants peixos, crancs i anguiles cada any. Al matí, les aigües estàn cobertes per una densa boira, i els que es lleven d’hora per pescar-hi se’ls coneix com «pescadors de la boira». Les aigües de Wyvernwater comuniquen amb Dragonmere mitjançant la corrent del Wyvern, que facilita l’accès al Mar de les Estrelles Fugaces.
Bosc de Hulak
Hulak en un inici formava part del bosc de Cormanzhor i delimitava la frontera oriental de Cormyr. Durant el pròsper regnat de Azoun IV, la gent va poblar en excés el marge del bosc i el va talar considerablement. Hulak és el bosc més verge de Cormyr, amb valls fosques i ocultes que poden portar dècades sense ser vistes. Criatures fantasmals i estranys monstres esquitxen el folklore local, i els orcs i trasgos visiten freqüentment la zona. Els guardaboscos cormyrians solen dirigir els aventurers cap a Hulak amb l’esperança que puguin controlar el bosc.
Bosc del Rei
Aquest és el fragment més occidental de Cormanzhor que els elfs van deixar en mans de la humanitat fa molt de temps. El Bosc del Rei té poca brossa, és ric en vida salvatge i posseeix una alta coberta arbòrea. És propietat de la corona en tota la seva totalitat i s’utilitza com a agradable lloc on cabalgar. Malgrat tot, ara està habitat per orcs que van ser expulsats d’Arabel. Dins hi ha ruines desconegudes i terribles criatures que, se sap, van començar a resguardar-s’hi quan van arribar aquests humanoides.
Gran Pantà
Aquesta regió pantanosa delimita la frontera entre Cormyr i Sembia; cap dels dos països la vol reclamar, i ambós solen ignorar la regió tret que els monstres hagin envaït els seus territoris. Indret de gnolls, grans trasgos, homes llangardaix i trols, se sap que en aquest pantà també hi ha dracs negres petits, un o dos contempladors bojos, focs fullet i coses més estranyes. Possiblement és la regió més mortífera del país, i la gent de Cormyr no té cap raó per entrar-hi; per tan, es conformen en ignorar-la.
Pics de les Tempestes
Aquestes perilloses muntanyes enormes i rostes formen una alta muralla que es trenca només a prop del Pas de High Horn i el Pas del Gnol. Les muntanyes protegeixen la regió dels atacs del nord i de l’oest, però també limiten l’expansió de Cormyr. Les habiten tribus humanoides, tot i que fa molt que es va posar fi al seu poder i només suposen una amenaça quan apareix un chamàn o bàrbar carismàtic que consegueix unir-les per iniciar una nova invasió.