«Vols provar la teva sort, vailet? Els daus són com el Wyvernwater: de vegades et donen el sopar i de vegades t’ofeguen. Vinga, un coure per partida!»
Aparença i presència
En Norri és un mitjà d’edat avançada (125 anys), amb el rostre solcat per arrugues profundes fruit de dècades de rebre el sol i el vent salat del llac. Té el cabell d’un color blanc de lli, esparpillat i descuidat, i unes celles gruixudes que ballen cada vegada que llança els daus. Vesteix una armilla de cuir vella i gastada sobre una camisa de lli que fa pudor de tabac barat. Si et fixes molt en l’armilla, hi podràs endeveniar la imatge d’una rèmora. Sempre porta un somriure murri a la cara, mostrant que li falten un parell de dents.
Després de jubilar-se de la dura vida de pescador a Suzail, en Norri ha fet del Compàs Trencat la seva segona llar. Se’l pot trobar a la mateixa taula de la cantonada des que obre la taverna fins que tanca, amb un got de cervesa barata a mig acabar i un cubell de fusta ple de daus d’os.
El vici del Farkle: Està obsessionat amb el joc de daus. No juga per fer-se ric (tot i que agraeix les monedes de coure), sinó pel repte, l’adrenalina d'»arriscar-se massa» (fer farkle) i el xafardeig. Si algú s’asseu a jugar amb ell, és un llibre obert.
És sorollós quan guanya, teatral quan perd, i té tendència a parlar amb metàfores marineres («Això ha estat una llançada més negra que una tempesta al mig del llac!»).