Si els murs d’aquesta taverna parlessin, probablement ho farien en un munt d’idiomes diferents. El Compàs Trencat no és la típica taverna de barri on només es reuneix la gent de la ciutat; és un lloc de calma quan necessites estar sol o de diversió si el que vols és fer unes partides de Farkle. Té aquest aire de cruïlla de camins, d’espai neutral on els problemes del carrer es queden a la porta.
De nit, la llum de les espelmes i el foc dibuixen ombres llargues a les parets, creant racons perfectes per a converses en veu baixa. No és un lloc silenciós, però el soroll que hi ha és un murmuri constant, com el d’un camí transitat.
Pocs cops hi ha baralles, no surt a compte enemistar-te amb la Mariel Dane, propietaria de la taverna, ja que no té miraments en mostrar mà dura amb aquells que gosen barallar-se dins de l’establiment. I si no fos suficient amb ella, està en Thulm, qui s’encarrega de posar un contundent final a les disputes de tots aquells que no capten el missatge a temps. La seva sola presència recorda a tothom que la pau d’El Compàs Trencat és sagrada. Diuen que només s’ha hagut d’aixecar de la cadira tres vegades aquest any, i cap de les tres va acabar bé per al provocador.