Al cor del districte comercial, allà on el bullici del carrer principal comença a obrir-se pas cap a les vistes de la ciutadella, s’aixeca un establiment que trenca amb la monotonia dels tallers gremials ordinaris. El seu rètol de fusta noble rep els viatgers amb una declaració d’intencions daurada: «Seda & Tall — Teixits de luxe.»
L’exterior de la botiga és una obra d’art en si mateixa. Integrada en una estructura d’estil medieval clàssic, amb bigues de fusta robusta i parets de pedra clara, la façana destaca pels seus impressionants finestrals de fusta treballada que funcionen com a aparadors. A través dels vidres es poden intuir telers de precisió i teles que semblen fetes per a la reialesa.
El que fa realment únic aquest comerç és com equilibra la delicadesa tèxtil amb el caràcter militar.
Grans rotlles de seda blava i teles de color verd oliva (els colors preferits del seu propietari, en Valerius) pengen des del balcó superior i flanquegen l’entrada, bellugant-se subtilment amb la brisa de la ciutat.
Presidint l’entrada, uns estendards mostren un emblema singular: una espasa creuada amb una cabdell o una peça de filatura, flanquejada per maniquins exteriors on s’exhibeixen tant túniques de tall impecable com armadures de cuir cruament reforçades per al combat.
El secret: El fil de la rebel·lió
Darrere de l’ordre gairebé malaltís d’en Valerius i l’exclusivitat de les seves sedes s’amaga un secret que podria costar-li el cap. L’edifici adjacent, situat a la part posterior del taller i aparentment utilitzat com un simple magatzem de llana i tints foscos, és en realitat el niu d’una de les cèl·lules de la Corona Velada.
A l’interior de Seda & Tall, amagat de manera enginyosa rere un dels grans telers de paret que decoren el despatx privat de l’amo, hi ha un mecanisme de precisió que obre un passadís estret i silenciós. Aquest túnel secret creua la distància entre ambdós edificis.
Mentre a la botiga principal es venen capes per als nobles fidels al tron, a la rereguarda s’estenen mapes tàctics, es planifiquen emboscades i es cusen, en la més absoluta foscor, els emblemes de la revolta. Qui diria que un home tan obsessionat amb polir-se les ungles té les mans tacades amb el fil de la revolució?