Coneixem els nostres protagonistes durant el seu dia a dia: en Syzygy i la Maia treballen fent espectacles i organitzant jocs al Lluna Creixent; la Nephi treballa a la botiga d’en Valerius i s’encarrega de col·locar la senyal que indica que aviat hi haurà una nova reunió de la Corona Velada; l’Eryn passeja per Suzail i presencia com un recaptador fa tancar la botiga d’un vell herbolari perquè no pot pagar els impostos i decideix ajudar-lo perquè no se l’enduguin detingut; i en Thalion, després del seu entrenament matinal, es dirigeix a la ciutat, on de camí es troba que no deixen passar una mare i la seva filla perquè tenen el permís d’entrada caducat i decideix fer-se responsable dels seus actes a canvi que les deixin passar.
Quan la Nephi deixa la senyal de reunió al lloc acordat (la taverna El Compàs Trencat), la Mariel li dona un missatge secret a sota d’un plat de menjar per tal que li faci arribar a en Valerius. Un cop al Seda&Tall, la Nephi lliura la nota a en Valerius, que la llegeix nerviós. Després de llegir-la, envia la Nephi a buscar a la Maia perquè facin una petita missió de vigilància.
L’Eryn, en Syzygy i en Thalion es troben a l’hora acordada al punt de quedada: el magatzem d’en Valerius. Allà, el coordinador els fa saber que la Nephi i la Maia es troben de missió de reconeixement i que l’endemà hauran de dur a terme la seva primera missió com a cèl·lula de nivell intermig: rescatar els companys d’una altra cèl·lula de la Corona Velada que van capturar la nit anterior.
Mentrestant, la Nephi i la Maia vigilen un edifici ple de patrulles de soldats. Descobreixen que guarden dos carros al pati, que hi ha més de vint soldats amb el seu superior i que dins de l’edifici hi estan torturant algú. Abans d’abandonar el seu amagatall i tornar al Seda&Tall, arriba un missatger que informa al capità: «Ordres directes del castell. El comboi amb supervivents s’ha de posar en marxa cap a la presó reial demà a l’alba. No hi pot haver cap retard».
Quan la Maia i la Nephi es reuneixen amb el grup, expliquen tot el que han descobert i en Valerius els indica el lloc on podran fer l’emboscada al comboi i rescatar els seus companys. Junts ideen un pla per dur-lo a terme amb la menor quantitat de baixes possibles: en Syzygy disfressat de vella farà que un carro quedi aturat en mig del carrer i farà caure unes caixes per guanyar una mica de temps, la Maia invisible intentarà obrir la porta del carro perquè els presos fugin i l’Eryn vigilarà des d’un teulat per si ha de defensar-los. Finalment, en Thalion i la Nephi esperaran en un carreró amagats per si han d’ajudar els companys ferits.
Des de l’avantatge de trobar-se a dalt d’un teulat, l’Eryn veu el comboi i s’adona que el pla no funcionarà perquè està molt més protegit del que havien pensat. Després d’analitzar la situació ràpidament, decideix que el millor per al grup es acabar amb el clergue que acompanya els enemics i l’ataca des del seu amagatall. Seguidament, s’inicia una batalla que acaba amb tots els enemics derrotats, però a dins del comboi només hi troben una elfa malferida.
Quan el grup arriba amb la supervivent al magatzem del Seda&Tall, en Valerius els rep amb una mirada de preocupació que no pot amagar: «Ara ja saben que existim».
El mateix dia, una multitud es reuneix a la plaça central de Suzail. Al centre, hi ha un escenari amb dos homes de genolls: els companys capturats de la Corona. Els protagonistes observen l’escena camuflats entre el públic i l’oficial de la guàrdia que es troba junt als dos homes agenollats, proclama un discurs en contra de la Corona Velada: «Durant els darrers mesos uns bandits han començat a robar i atacar la ciutat. Es fan dir la Corona Velada. Gosen lluitar contra l’exèrcit? No! Es dediquen a atacar civils!». Després de suposadament donar-los la oportunitat de defensar-se, com que els presos no diuen res, els acaben executant. Els havien tallat la llengua.
El grup marxa juntament amb un Valerius enfonsat que sentencia: «Tot ha canviat. El rei ha creuat una línia i ara tot serà més difícil».
Dades a recordar:
Contrasenya de la Corona Velada > «La seda es talla però la corona es manté».